Diumenge al matí era un dia que personalment em feia patir. Jo era del pensament que els jugadors d’edat júnior, un diumenge al matí, no poden rendir al seu 100%. Doncs bé, aquest cap de setmana vaig haver de canviar a la força la manera de pensar. No només em feia por això sinó també el poder-nos adaptar a les dues lesions que tenim, en Marc i el David.
Tot i un curt escalfament ja que la pista de l’Ipsi no permet gaires virgueries, varem imposar-nos de manera aplastant.
El camp era molt petit. Si més no, no hi ha distància a les línies de banda ni als fons amb la paret. És fotut perquè la percepció és d’un camp petit a lo ratonera. Ens varem obrir molt fent el camp gran.
Les cistelles no xupaven res de res, o anava neta o hi havia rebot. La majoria de vegades rebot curt, la veritat és que la bola quedava bastant morta si tocava el ferro.
Cal destacar que ens varem adaptar bé a les transicions ràpides de l’equip rival i a la seva tímida defensa 1-2-2 amb 2c1 a les bandes.
L’Ipsi és un equip una mica anàrquic en atac i això fa que siguin imprevisibles. Potser per això, ens varen ficar més punts dels que ens haurien d’haver fet. Cal destacar una nota negativa per tal de buscar punts de millora.
A l’hora d’agafar rebots, tant ofensius com defensius varem estar esplèndids. En l’atac col·lectiu, genials, tothom es movia on tocava, tothom sabia on anar, gran efectivitat als tirs lliures… Estic content!! (aprofiteu perquè no ho dic gaires vegades això)
En quant a jugadors, l’Ipsi te un base petit i ràpid, el núm. 10, que tira bé i té molt bon 1c1 i el 5, aler que treia molt de profit amb el primer bot i finalitzava bé. El més positiu és que l’Imanol se’ls va menjar amb patates!! Va fer-li a tots dos, primer a un i després quan el van canviar desquiciat a l’altre, una defensa espectacular i això va provocar que l’Ipsi deixés d’anotar durant molt temps. Això i la gran defensa col·lectiva de la resta.
També compten amb el núm. 17, un interior fortet que va quedar eclipsat amb el nostre joc interior. Dabad i Gerard, línia ascendent!!! Seguiu així!!!
A la resta de l’equip, Yeray, Custo, Nadal, Nil, Sito, Dani, felicitar-vos per l’entrega i les aportacions diverses. Cadascú va fer la seva feina perfectament. Felicitats!!!
Marc i Segura, recupereu-vos aviat!!
És important mantenir aquesta intensitat per tal de poder millorar. Ho fem bé però sempre podem fer-ho millor. Tot i tenir a mitges el Tourmalet, hem de continuar-li el pols al Salt que el veurem la propera setmana. Aquesta, SESE. A per la victòria!!!
Salut i bon bàsquet!!!
